"Elvis", la vaca!

"Ojo" amb el tupè!

I ara, què?

El diumenge passat, 5.10.08, em vaig deixar enganyar per anar a fer un triraid a Banyoles. Això consisteix, bàsicament, en cansar-se, jejeje! Vam fer 3 proves: orientació a peu per relleus i per parelles, orientació en BTT i caiac pel preciós estany de Banyoles (cosa que em va emocionar i cansar un munt).
Doncs bé, la foto que us mostro la vaig fer mentre feiem la cursa amb BTT. El pal que veieu a la foto és la fita que, en un principi estava dreta, i que serveix per saber on et trobes i, per tant, per saber cap on has d'anar. Com molt bé es pot observar, la fita es troba al terra, i és que vaig tenir la mala sort de tirar-la només arribar. Sí que sé frenar, el que va passar és que no volia baixar de la bici i vaig pensar que recolzant-me al pal no calia baixar. Així que vaig posar la mà a la fita i va caure a terra. Com es pot apreciar la part inferior del pal està recobert de ciment, axí que, evidentment, no la vaig poder aixecar i allà la vaig deixar.
Em va saber greu per la resta de participants però ja no em quedaven prou forces per aixecar el pal i, per postres, la meva parella es va posar a riure sense parar i jo també i així ho vam deixar.

Posa un gual i ja està!

La segona setmana de començar el curs amb les criatures inesgotables, em vaig trobar aquesta nota enganxada al "limpia" del cotxe. Heu de saber que a l'entrada del garatge-jardí de la casa no hi ha cap gual. Doncs jo, que sóc una persona respectuosa, cívica i que compleix les normes he hagut de llegir en un paper fastigós que no és cert. Que per culpa meva algú pot prendre mal i que no sé on puc aparcar i on no. La veritat és que em vaig empipar com una mala cosa, sobretot, perquè la setmana anterior una veïna del mateix conjunt de cases unifamiliars, em va dir que no podia aparcar davant de casa seva perquè era de sentit comú que en una entrada de garatge-jardí no es podia deixar el cotxe. La meva pregunta és: si no hi ha cap gual i tampoc hi ha un placa que posi prohibit estacionar, es pot aparcar, oi?
El pitjor de tot plegat és que porto aparcant al mateix carrer i davant de les mateixes cases més d'un any, així que m'agradaria saber quin problema hi ha ara. O la gent té poques coses a fer, o està amargada i té ganes d'empipar a la que és feliç... no ho sé, però si us plau, que provin de fer coses i no perdin el temps fent paperets ni sermons d'on es pot aparcar i d'on no. I sinó que paguin un gual com tothom i llavors no aparcarà ningú davant de casa seva!

Que a gust que m'he quedat.

Els cartells segueixen allà mateix...

Avui quan tornava de fer un triraid molt divertit, he vist els cartells que vaig penjar al comentari d'ahir. Encara segueixen intactes, o gairebé, ja que estan penjats al mateix lloc però el sol els ha cremat tant que ja no tenen color. A veure si els acaba de cremar i desapareixen d'una vegada!!
Pel que fa al triraid, ja penjaré una foto que ens ha fet riure molt, sobretot a qui m'estava mirant.

Fins aviat!

Sempre hi ha algú que t'observa i t'escolta!

Aquestes fotos les vaig fer una tarda de juliol quan tornava de la platja amb el meu nebot de 20 mesos (nota important ja que anava carregada de patracols fins al cap de munt). Tot i així no em vaig poder resistir a agafar el mòbil i fer unes quantes fotos.
Els perquès d'ensenyar-vos aquestes fotos són els seguents. Primer perquè em van fer molt mal a la vista i segon perquè a BFN ha salido un momento en van analitzar una d'elles.
Us ho explico:
Feia pocs dies que havia anat a veure el programa en directe i el fet de veure una de les meves adquisicions fotogràfiques a la tele, i per postres a BFN... programa del qual em vaig fer addicte durant l'estiu (tinc moltes vacances), em va emocionar. Així que vaig decidir enviar-los un correu per dir-los que els faltava una imatge per acabar d'arrodonir l'anàlisi realitzat i que la tenia jo. La meva gran sorpresa va ser quan a l'endemà, mentre veia el programa, en Berto va fer referència al programa anterior per recordar la foto 1 i per dir que hi havia una foto 2. Llavors em vaig quedar petrificada, ja que no pensava que la fessin servir, més que res perquè l'equip del programa ja va prou atabalat com per fer-se càrrec de tots els correus que els arriben.
A partir d'aquell moment vaig canviar d'idea pensant que, al cap i a la fi, els programes també els fem la gent que els mira, ja que ningú és perfecte i, per tant, no pot arribar a fer, veure i saber-ho tot.

Salut, observadors i observadores!