CONQUADRE

Quan una cosa no et concorda i no et quadre... és que no et conquadre!

Te'l dedico!

retorn a l'adolescència

Avui he començat un curs de parla oral anglesa. Es fa a l'I. E. S. Bisbe Sivilla, però per mi sempre serà l'insti. Almenys fa 10 anys que no hi posava els peus i la veritat és que m'he anat emocionant a mida que pujava les escales. Un cop al vestíbul, he vist el meu profe de química, amb el que sempre catejava (no l'entenia ni a ell ni a la química...). Quan ens dirigíem a l'aula on hem fet la primera sessió, hem passat per davant d'una classe que estava fent un examen de matemàtiques, i llavors... ha arribat el "subidón", he vist el meu profe de mates (sempre tan exigent, però en tinc un bon record). Però el "no va más" de la tarda ha estat quan hem començat la classe: el profe de química també hi era i s'ha quedat a fer el curs, aaaaaaaah! Feia molt de temps que no sabia què era posar-se vermella i passar vergonya. Llavors era massa tard per marxar i he fet la classe com he pogut... o sigui, amb la timidesa que em caracteritza i que feia tant de temps que tenia amagada.
Amb tota aquesta munió d'emocions he fet un lleuger recorregut des de la meva adolescència, amb totes les experiències que he viscut, que no són poques, fins l'actualitat. I m'he adonat que no som res. Que aquell qui un dia pensaves que ho sabia tot, que potser et tenia mania o que no podies aguantar... resulta que ara s'ha convertit en company i, potser, s'han invertit els papers.
El cas més clar és amb el meu profe de química, l'Ernesto. Quan en tenia 16 em donava classe. Quan en tenia 28 era jo qui donava classe, però als seus fills (sí, sí, també sóc profe). I ara que en tinc pocs més... ens hem convertit en companys i, a sobre, parlant en anglès. He descobert que és un tio simpàtic. Cosa que fa 10 anys no hauria dit ni de broma! I he afirmat una conclusió que fa temps que defenso: i és que l'edat només és un número... la qüestió és que arribi el moment que ja no pensis en ella sinó que les relacions que pots tenir amb les persones et facin ser feliç. Per tant, el més important és connectar i la resta queda a segon pla.
Suposo que a tot això se li diu madurar o alguna cosa semblant. Ara m'agradaria saber què pensarien ells de mi si recordessin qui sóc...

Fins aquí la reflexió d'avui... ja n'hi haurà més!

mocopizza

El divendres passat vam anar a sopar. Havíem anat a veure un espectacle bo i saborós... com unes maduixes acabades de collir o macerades en una bona sangria, jejeje (com la que faig jo) i teniem una miqueta de gana. Eren gairebé les 12h de la nit i només vam demanar dues pizzes perquè era tard i no volíem atipar-nos massa. Però una cosa és quedar ple i l'altre és això. Dos talls ridículs de pizza per a quatre persones. I a sobre amb un formatge que tenia un color verd d'infecció nasal propi d'un fort refredat de tardor. Potser era la pizza del mes tenint en compte l'estació de l'any... Penseu que si us voleu vacunar contra la grip, ara és el moment. Doncs res, que al final amb vaig acabar menjant la pizza "infeczione"...

Fotoratón!

Heu vist mai un ratolí convertit en càmara fotogràfica... doncs ara ja no podreu dir que no!! Si creieu que s'assembla a qualsevol altre animal s'accepten idees...

A netejar vidres s'ha dit!

Mira que és fàcil tenir-nos contentes... no demanem tant, oi?