Els cartells segueixen allà mateix...

Avui quan tornava de fer un triraid molt divertit, he vist els cartells que vaig penjar al comentari d'ahir. Encara segueixen intactes, o gairebé, ja que estan penjats al mateix lloc però el sol els ha cremat tant que ja no tenen color. A veure si els acaba de cremar i desapareixen d'una vegada!!
Pel que fa al triraid, ja penjaré una foto que ens ha fet riure molt, sobretot a qui m'estava mirant.

Fins aviat!

Sempre hi ha algú que t'observa i t'escolta!

Aquestes fotos les vaig fer una tarda de juliol quan tornava de la platja amb el meu nebot de 20 mesos (nota important ja que anava carregada de patracols fins al cap de munt). Tot i així no em vaig poder resistir a agafar el mòbil i fer unes quantes fotos.
Els perquès d'ensenyar-vos aquestes fotos són els seguents. Primer perquè em van fer molt mal a la vista i segon perquè a BFN ha salido un momento en van analitzar una d'elles.
Us ho explico:
Feia pocs dies que havia anat a veure el programa en directe i el fet de veure una de les meves adquisicions fotogràfiques a la tele, i per postres a BFN... programa del qual em vaig fer addicte durant l'estiu (tinc moltes vacances), em va emocionar. Així que vaig decidir enviar-los un correu per dir-los que els faltava una imatge per acabar d'arrodonir l'anàlisi realitzat i que la tenia jo. La meva gran sorpresa va ser quan a l'endemà, mentre veia el programa, en Berto va fer referència al programa anterior per recordar la foto 1 i per dir que hi havia una foto 2. Llavors em vaig quedar petrificada, ja que no pensava que la fessin servir, més que res perquè l'equip del programa ja va prou atabalat com per fer-se càrrec de tots els correus que els arriben.
A partir d'aquell moment vaig canviar d'idea pensant que, al cap i a la fi, els programes també els fem la gent que els mira, ja que ningú és perfecte i, per tant, no pot arribar a fer, veure i saber-ho tot.

Salut, observadors i observadores!

Tot té uns inicis...

Aquest matí mentre caminava per anar a buscar el cotxe, he vist aquest cartell penjat a la porta del pàrquing del veí. Als matins acostumo a anar una xic adormida (com tothom, suposo) però un sisè, setè o vuitè sentit ha fet que mirés a la meva dreta i veiés aquest anunci... Ja fa temps que em passa, per això, avui he decidit que ja anava sent hora de no sé tan egoista i compartir aquesta mena de "debilitat" amb la resta de la societat. He aprofitat l'hora de sopar per descobrir el món dels blocs i crear-ne un de propi. Així que a partir d'avui aniré escrivint i penjant imatges de totes les coses que em passen pel cap, que veig i que sento. En definitiva, que em remouen el cos...
En el cas que algú entri a fer un tomb per aquí espero que l'estona que hi passi sigui prou agradable com per tornar-hi un altre dia... sinó és així no passa res, la llibertat d'expressió és gratuïta (per sort!).

Una abraçada.