mocopizza

El divendres passat vam anar a sopar. Havíem anat a veure un espectacle bo i saborós... com unes maduixes acabades de collir o macerades en una bona sangria, jejeje (com la que faig jo) i teniem una miqueta de gana. Eren gairebé les 12h de la nit i només vam demanar dues pizzes perquè era tard i no volíem atipar-nos massa. Però una cosa és quedar ple i l'altre és això. Dos talls ridículs de pizza per a quatre persones. I a sobre amb un formatge que tenia un color verd d'infecció nasal propi d'un fort refredat de tardor. Potser era la pizza del mes tenint en compte l'estació de l'any... Penseu que si us voleu vacunar contra la grip, ara és el moment. Doncs res, que al final amb vaig acabar menjant la pizza "infeczione"...

Fotoratón!

Heu vist mai un ratolí convertit en càmara fotogràfica... doncs ara ja no podreu dir que no!! Si creieu que s'assembla a qualsevol altre animal s'accepten idees...

A netejar vidres s'ha dit!

Mira que és fàcil tenir-nos contentes... no demanem tant, oi?

"Elvis", la vaca!

"Ojo" amb el tupè!

I ara, què?

El diumenge passat, 5.10.08, em vaig deixar enganyar per anar a fer un triraid a Banyoles. Això consisteix, bàsicament, en cansar-se, jejeje! Vam fer 3 proves: orientació a peu per relleus i per parelles, orientació en BTT i caiac pel preciós estany de Banyoles (cosa que em va emocionar i cansar un munt).
Doncs bé, la foto que us mostro la vaig fer mentre feiem la cursa amb BTT. El pal que veieu a la foto és la fita que, en un principi estava dreta, i que serveix per saber on et trobes i, per tant, per saber cap on has d'anar. Com molt bé es pot observar, la fita es troba al terra, i és que vaig tenir la mala sort de tirar-la només arribar. Sí que sé frenar, el que va passar és que no volia baixar de la bici i vaig pensar que recolzant-me al pal no calia baixar. Així que vaig posar la mà a la fita i va caure a terra. Com es pot apreciar la part inferior del pal està recobert de ciment, axí que, evidentment, no la vaig poder aixecar i allà la vaig deixar.
Em va saber greu per la resta de participants però ja no em quedaven prou forces per aixecar el pal i, per postres, la meva parella es va posar a riure sense parar i jo també i així ho vam deixar.